diumenge, 13 de desembre del 2009

Riudaura ha decidit

Avui Riudaura ha sigut un dels 15 pobles garrotxins que ha celebrat la consulta popular sobre la independència de Catunya (que dèia en Pujol) i els resultats han sigut collonuts.


Collonut el caliu que hi ha hagut tot el dia, tan per part de la gent com per part del paternal de foc que ha servit per resistir les temperatures que a primera i a última hora han baixat dels 0 graus.


Collonut l'esmorzar de carn a la brasa i torrades, el picapica popular, el dinar d'escudella i més carn a la brasa i el berenar de coca i xocolata desfeta.


Collonuda la ratafia, la garnatxa, el vi de missa i el vi calent a la vora del foc.


Collonudes les ganes amb què ha vingut a votar la gent.


Collonuda la participació: 50,79%.


Collonuda la organització.

I, és clar, collonuts els resultats:



Padró
378

Vots
192
(50,79%)
Nuls
0
(0,00%)
Blancs
1
(0,52%)

191
(99,48%)
No
0
(0,00%)

Riudaura ja ha fet la seva part. Que qui li correspongui en prengui nota!

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Gironofòbia

Fa dies que no repassava la blogosfera i avui he trobat un article on el senyor Markutis parlava del fet que a les teles espanyoles no hi surt mai ningú amb accent català, perquè feia baixar l'audiència. Una altra mostra, segons ell, de la catalanofòbia dels nacionalistes patriotes espanyols.

D'acord amb l'article.

Però... què me'n dieu dels accents catalans a TV3, la nostra? L'accent xava, el de Lleida, el de València, el de ses illes o l' afrancesat català del nord d'en Pere Codonyan son una bona mostra de la riquesa de matisos de la nostra llengua. Però... algú ha sentit algun locutor, presentador, periodista, conductor de programa o com collons es faci dir ara aquest personal, parlant amb un accent de Girona? Jo no. Si sents algú que parlant-lo per TV3 és que estan fent una enquesta a peu de carrer pel mig d'Olot, no falla.

I no deu pas ser per falta de representants: Gaspar Hernández (olotí), Joan Bosch (olotí), Josep Puigbó (olotí), Martí Gironell (besalunenc)... Ves a saber perquè, tots han perdut tant l'accent que no sabries dir si son de la dreta o de l'esquerra de l'Eixample de Barcelona. I ja te collons la cosa, perquè són tots de la Garrotxa, la comarca on l'accent és més tancat de tot Girona!
Però de fet la tonteria no els hi ve pas de sortir per TV3: quan passen per Olot Televisió o Ràdio Olot, ja fan tot el possible per dissimular els seus orígens i parlar un perfecte català neutre (o un xava acollonant).

Un d'aquests em deia un dia "què vols? no podem pas sortir dient ( i aquí va parodiar l'accent que ell mateix tenia ja fa uns quant anys), no quedaria serio". Fa pagès. No és creïble que algú t'expliqui amb accent de Girona que en Millet tenia una casa per portar-hi senyoretes de moral dissipada o que hi ha hagut en terratrèmol en algun país per civilitzar. I que la Mari Pau o en Lluís Canut t'expliquin qualsevol tonteria amb els seus histriònics accents, si que ho és? Encara no em tocaríen el collons!

I en les sèries de ficció la situació encara és més dramàtica: Ventdelplà (es mereixeria un article a part, però ara no ve al cas), una sèrie que suposadament passa en un poble i que només té un personatge amb un accent no-xava, el garrulo!! O Serrallonga (d'infausta memòria) que em va crear una atròfia de l'oïda interna per excés d'As. Però, calla, a veure si el problema aquí és que són tots uns pèssims actors que no saben treballar prou bé els seus personatges...

Resumint, si lo de les teles espanyoles és catalanofòbia, lo de TV3 és gironofòbia. I resumint encara més: alguns a més de patir el centralisme madrilenyu, patim el de Barcelona (i alguns, encara, l'olotí).

Som al cul del món.

dilluns, 7 de setembre del 2009

La norantada - FdT'09


Sopar al Mig: 26 EUR.
Got de festes: 0,50 EUR.
Cervesa: 2 EUR.
Ratafia: 3 EUR.
Concert: de franc.
Veure tot el Passeig de la Muralla cantant Bola de Drac: no te preu.

Per tot lo atre: Festes del Tura.

divendres, 26 de juny del 2009

Adéu Quel


S'ha mort en Michael Jackson.
Jacko pels amics. Déunostrusenyor per alguns. Puto sonat dels collons per uns altres.
Va néixen negre i nen. Ha mort blanc i Jack Skeleton amb perruca. Una trasformació que li ha costat un bon grapat de milions de dollars i un bon grapat d'anys de fer el ridícul.
Demà no es parlarà de res més, i ja cal que ens busquem alguna cosa per fer que no sigui mirar la tele, perquè tenim resums i Thriler per dies i dies. Què hi farem, és un altre xarampió que haurem de passar, com el puto casament de la Leti i en daixonsis o el puto triplet.
Descansi en pau, que jo pla que ho faré.

dilluns, 1 de juny del 2009

Roser '09

Divendres.
Pregó, batukada i karaoke infantil.
Una cervesa, blat de moro i ha dormir.
Ens reservem que ja no son edats.
Dissabte.
Steps i modernor a ple sol.
Truc. Inflables. Animació infantil (?) hi ha crisi. Pesca d'ànecs.
Arriben els avis. Marxen els nens.
Comença la festa.
Barbacoa per una cinquantena a ca'n Mia.
Coem, menjem, bevem. Cafè. Ratafia.
Consciència del pas del temps [mode off].
Ambientillo a l'envelat.
En Clooney prepara el barco.
Veure ballar en Casanova fa festa.
Marxa en Tote. Arriba en Pope. Marxa en Pope. Cau un mite.
Creix un mite. Ese Paco.
En Clooney navega.
Ballem. Xerrem. Riem.
L'Estel i en Pau relleven la Maria i en Marc. El vei d'en Pau és un cabrón.
Batukada almogàver.
Ballem. Xerrem. Riguem.
Concurs d'aparadors.
Ara dels DJ en diuen PD. Aquest hauria de pagar.
Ballem. Xerrem. Rivem.
Volem patxanga.
Ballem el Nardo cantat a capel·la. Es fa curt.
Que maco és veure sortir el sol.
No m'apunto a l'última. Ese Paco.
Perdua de consciència en 3...2...1...
Diumenge.
Consciència del pas del temps [mode on].
Tornen els nens.
Bon dinar i bona companyia.
Plou.
Sardanes i Ball del Gambeto a l'envelat.
Les balladores floten.
Ja no plou.
Pesca d'ànecs.
Veure ballar en Casanova fa festa.
Un bacon. Fi de festa.

Roser de Riudaura... what else?

divendres, 22 de maig del 2009

Accessibilitat

No cal dir que trobo perfecte que els edificis s'adaptin perquè la gent que va amb cadira de rodes pugui entrar a tot arreu.
No cal recordar que fer-ho facilita la vida tant a aquests com als qui porten cotxets.
No cal esmentar que el món serà millor quan tots els edificis estiguin adaptats.
Però... NO HAGUÉS SIGUT MILLOR FER UNA PUTA RAMPA??!!!

Si ho haguéssin fet Aranda Pigem Vilalta hi haguéssin fet un ascensor.

Enganyats com xinus

Si alguna cosa té de bo l'onada d'immigrants que han arribat fins hi tot a la recòndita Garrotxa, és que, a còpia de conviure-hi, aprenem que amb alguns tòpics ens han estat enganyant com xinus.
Els xinus, precisament, no parlen d'aquella manera que ens feia tanta gràcia quan érem petits, canviant la R per la L; no dieuen "un calo calegat de locs passa per la caletera de Sant Loc". Al contrari:

Ai nena, ers merons!! que m'ers treuen de res mans!!

divendres, 23 de gener del 2009

Enriquim el llenguatge: suara

Aquest és un MEME proposat pel senyor Markutis a qui va inspirar un article del senyor Josep. Estaria bé que qui passi per aquí i també tingui un blog i li faci gràcia ho continuï ( i ho notifiqui), a veure si ampliem entre tots el vocabulari dels presentadors del TN.


Som-hi:


Suara (a la Garrotxa també assuara)



[cpt. del cat. ant. 
sus 'amunt, damunt', ll. vg. susum, reducció del ll. sursum 'cap amunt', i ara2, existent ja en cat. ant. en la forma susara]




adv Ara mateix, ara fa poc.




No fa gaire temps.




 su_a_ra. ( i també as_su_a_ra, és clar)


A continuació uns quants exemples en Garrotxí profund (que inclouen boniques frases fetes) i la seva corresponent traducció al català de la Tele3:



-Malitsiga!! Assuara som vist la teu iaia conilla i som hagut d'escorxat la guilla!
-Això que è jovenassa, però carda por al mal temps!
(-Maleït sia!! Suara he vist la teva iaia despullada i he hagut de vomitat!
-I això que es conserva, però és molt lletja!)


-Quina xafagor, assuara m'he tret el suet i encara súot.
-Verge! Onta naves amb suet al me de juriol, cap verd?!
(-Quina xafogor, suara m'he tret el jersei i encara suo.
-Valga'm Déu! On anaves amb jersei al mes de juliol, brètol?!)


Assuara t'he dit que et moquessis i tu na tirant vaques a muntanya!!
(Suara t'he dit que et sonessis i tu anar aspirant els mocs nas amunt!!)


-Vòs na a cardar un toc?
-Prou! Això que assuara m'he cardat una ratafia, però tant li carda, sempre tinc un racó.
(-Vols anar a prendre una copa?
-I tant que sí! Això que m'acabo de prendre una ratafia, però tant és, sempre tinc un budell buit.)


-Assuara som vist en Mia i è ben bé que té un bei..
-A vegades no saps si è una mica galió o si è me puta que bonic...
(Suara he vist en Josep Maria i està clar que està una mica boig...
-De vegades no saps si és una mica retrassadet o si es passa de llest...)




P.S.Ja que estem amb aquest tema, no us perdeu El Sedàs. Impressionat!!

dimarts, 20 de gener del 2009

Cançó d'amor i maranya

Comentava en Ramon a l'article de les cançons d'amor que per a ell hi havia un abans i un després de Cançó d'amor i maranya del grandíssims Xucu-pa. Per si encara hi ha algú que no l'ha escoltada mai:



Arrap, arrap, arrapa't a la planxa...

dissabte, 17 de gener del 2009

Finansimient

TOC TOC

-Adelante.
-Cont permiso... venia a negosiart lo del finansiamient.
-Como no, pase, pase. No me suena su cara... usted es nuevo, verdad?
-Verdat, verdat. Vamos por faena. En primer lugart quiero dejart claro que no aseptaremos menos de...
-Sí, sí, claro. Vamos, dese la vuelta.
-... còmo?
-Sí que es nuevo, sí... Que se dé la vuelta, hombre.
-A... asín?
-Muy bien. Ahora inclínese un poco... un poco más...
-Asín?
-Perfecto, así, mirando pa' Cuenca. I relajese, caballero.
-Pero... pero... escutxe!! que me està descunillando!!
-No me sea remolón, hombre que no serà nada. MmhHH!
-Collons!! pendont, cojones!! (no queria molestart) que me la ha clavado sint vaselina!
-Vaselina? definitivamente usted es nuevo!!
-Collooons! Collons! digo, cojooones! cojones!!
-Venga. Listos. Ya puede marcharse.
-...ya està?...
-Sí ya hemos terminado. Lo ve cómo ha sido un momento?
-Sí, sí.. Bueno... pues... grasias port todo...
-De nada, hombre. Ya sabe dónde estamos, para lo que haga falta.
-Pues voy plegando...
 Ah, i port favort, diga que me he he etxo de rogart, no vaian a pensart que ensima soi maricón.
-Descuide. Hasta la próxima. Un placer tratar con usted.
-Igualmente, que ustet lo pase bièn...