dissabte, 29 de novembre del 2008

HSM on ice

Avui hem anat amb la mainada a veure High School Musical on Ice.
Com que el Centre Cívic està tancat per la incompetència dels arquitectes Aranda Pigem Vilalta, ho han fet al Palau Sant Jordi de Barcelona. Així que avui, després de l'inel·ludible sabado sabadete (fer dissabte i pintar), ens hem armat de valor i cap a Barcelona hi falta gent.
Pels que  no hi hagueu estat mai, Barcelona és com Riudaura però més gran. Hi ha gent que diu que hi ha molts cotxes i molta gent, però és mentida. N'hi ha massa. Massa gent, massa cotxes, massa edificis, massa carreteres (Hereu, un eslògan gratis: Barcelona és massa!).
Mai no havia vist un espectacle de patinatge en directe (per la tele no hi ha déu que ho aguanti), i he de dir que m'ha agradar força. Si els de ca'n Disney saben fer alguna cosa és invertir calers per fer molts calers. I a HSM on Ice hi ha calers a cabassats. Per això ofereix bona il·luminació, bones coreografies i bons patinadors. M'ha agradat veure-ho. Però ja esta vist.
La cosa dura una hora i mitja, i s'hi resumeixen les dues primeres parts de HSM amb tots els personatges i trames de les pel·licules. I com en aquestes, la Sharpay,  la dolenta pija de la peli, es menja amb patates a la Gabriela, la càndida i virginal protagonista, cada vegada que surt a escena. Com a bon argument Disney, la història acaba com Déu mana i al final en Troy Bolton, el prota-jugadordebasquet-rossinyolet, es queda amb la Gabriela. És clar. Qui, amb dos dits de front, triaria una rosassa multimillonaria, sexy i excessiva amb cara d'anar-li més la marxa que a en Disco Stu podent triar a una hispana de classe mitja i cara de pàmfila? Ai, l'amor.

AVÍS IMPORTANT

Tant li fa el que us hagin explicat. Si voleu mantenir el vostre equilibri mental, la vostra llibertat individual i la vostra vida sexual, no tingueu fills.

Encabat no digueu que no us he avisat.

dimarts, 25 de novembre del 2008

En Blauet i els deu secrets

Els del Consorci de l'Estany ja han penjat el flash del darrer conte del Blauet: En Blauet i els deu secrets.
Aquest cinquè llibre segueix la tònica dels quatre anteriors: ensenyar a la mainada tot el que amaga l'estany de Banyoles i ensenyal-s'hi a respectar i estimar la poca natura que encara ens envolta.
Així que ja ho sabeu, si el voleu mirar com si el tinguéssiu a les mans, només heu de fer un click aquí. Espero que us agradi!

divendres, 21 de novembre del 2008

Guitar Hero en bici

Increible el video que he trobat a nopuedocreer.com. Una colla d'amics amants del Guitar Hero amb un gat molt gros per pentinar, han agafat una càmera, una bici i han fet això:



Brutal com les notes coincideixen amb el manillar.
Si us agrada seguir noticies i sobretot veure invents divertits, no us perdeu nopuedocreer.com.

divendres, 14 de novembre del 2008

El Farolet d'Olot

Avui hem aprofitat que estem sense mainada i hem aprofitat per fer el que fan les parelles quan estan sense mainada (anar a fer un frankfurt i fer dissabte demà al dematí).
I fer un frankfurt podria semblar un sopar de segona categoria o una alternativa barata a un sopar com Déu mana. Però, senyors, senyores, estem parlant del (ja mític) EL Farolet.
No intenteu canviar-hi rès; no penseu en posa'l en un local més gran, amb més taules i cadires i amb més espai per estar-hi més ample; no espereu que Maria Rosa s'apunti la vostra comanda per si s'oblida d'alguna cosa (no passarà); No demaneu entrepans elaborats amb camembert o pa de cereals i salsa alpina o entrepans vegetals i altres mariconades; No espereu que la (temptadors, deliciosa, gustosa, lleugerament picant) tomata o la (magnífica, divina, enlluernadora, saborosa, sublim, potent, picant) mostassa avui no estiguin a l'alçada de les circumstàncies. El Farolet és perfecte tal com és i ha aconseguit una cosa molt dificil a una comarca on s'hi menja tan bé com a la nostra: que un producte foraster tingui el reconeixement dels garrotxins i que els seus frankfurts ja siguin part indispensable de la cuina garrotxina.
Espavila't Michelin!

Cagant llets

Iberbanda ha doblat la velocitat (i ha mantingut el preu) i ara ja naveguem a 1 mega! De fet, fent un test de velocitat, passa una mica i tot del mega. I dit així sembla poc, perquè com que fan anuncis per la tele de 6 meges i de 20 megas a ver si te enteras, 1 mega sembla poca cosa, però amb això del WIMAX (es veu que Iberbanda funciona amb això, WIMAX) són velocitats reals (una miqueta menys de pujada que de baixada, però molt poc) i dona prou ample de banda com perquè la mula vagi fent feina i es pugui navegar o jugar enlinea sense notar cap pausa ni alentiment.
Ja no tinc escusa per actualitzar més sovint el blog!

dimarts, 11 de novembre del 2008

Som i serem

Una altra cançó dels Xucu-pa. Aquesta és un retrat perfecte del perfecte català.

JODER!!

dissabte, 8 de novembre del 2008

Coses que no us queden be

Noies, el món de la moda és moltes (massa) vegades cruel i fa que, a mida que les anem veient, certes peces de roba que mereixerien l'execució pública dels seus creadors ens acabin semblant acceptables. Però que ens hi acostumem no canvia el fet que són una puta merda i que no queden bé a ningú. Vet aquí uns quants exemple (però n'hi ha molts més!) perquè no us deixeu enredar per les revistes de moda (ai! de tendències) i no feu llàstima anat pel carrer:

Les crocs. Sí, sí, són súper moderniquis però la meva iaia se la hagués posat per anar a treure fems a la cort. No serveixen ni per un mira què m'he comprat.

Els pantalons cagats. Algun nom deuen tenir (no m'inagino a cap noia dient "busco uns pantalons cagats negres, talla 42" a la dependenta de La Poma), però ara mateix no el sé. Ja sabeu quins vull dir, aquells que sembla que penja la tova entre les cames. Si ja us n'heu comprat uns sempre els hi podeu lligar els camals i fer-los servir de coixinera del pa.

Les sabatilles d'estar per casa. A veure si ens entenem: en tota la història de la humanitat, mai, ningú, no ha aconseguit dissenyar unes sabatilles d'estar per casa per a noia que no mereixin el qualificatiu "vomitives". He estat més de 14 setmanes sense tenir cap erecció després de veure una noia amb sabatilles. Ja ho sabeu: descalces o amb uns mitjons. No cal dir que aquest comentari no inclou la versió masculina de sabatilla de quadres de felpa que és un dels pilars inamovibles de la moda masculina i que serà objecte d'anàlisi en un futur article que inaugurarà la secció "Mondo PACO".

Malles + mini. L'únic cas de la història de la moda que en combinar dues peces sexis en resulta un conjunt vulgar. O una cosa o l'altra, decidiu-vos, però tot no pot ser (si no has entès aquest punt, deu ser que de les malles en dius "leggins").

Els pitillos. Que no... mira-t'ho bé... que no et queden be... no... a ningú... ni a aquella que té un tiparro... que no...

Els pantalons de tiro alt. Ara que ens tenen acostumats als magnífics pantalons de tiro baix ens amenacen amb el pantalons fins a sobre llombrigo! Noies, recordeu que les modes només triomfen si la gent compra! per la salut mental del gènere masculí! no compreu tiro alt!!

Vestits o bruses imperi. L'estil imperi és aquell que marca la cintura a sota les tetes. Senyor dissenyadors, la cintura és un pam més avall. I no, no dissimula rès (no aplicable a la samarreta imperi masculina (segon pilar de la moda PACOS)).

Els flecos. Caçadores, camperes, bolsos... totes les peces de roba o complement amb flecos tenen un punt en comú: putegen. Porteu coses amb flecos només si per atxe o per be us interessa putejar (no seré jo qui ara jutgi les vostres raons). Les camperes perfectes per un MQM'HC.

Rere els somnis

Rere els somnis
i els anheeeeels,
tots solquem el veeent.
Ta-xan xà-xan!

Tot el dia que tinc aquesta cançó al cap:

ONE PIECE!