dissabte, 29 de novembre de 2008

HSM on ice

Avui hem anat amb la mainada a veure High School Musical on Ice.
Com que el Centre Cívic està tancat per la incompetència dels arquitectes Aranda Pigem Vilalta, ho han fet al Palau Sant Jordi de Barcelona. Així que avui, després de l'inel·ludible sabado sabadete (fer dissabte i pintar), ens hem armat de valor i cap a Barcelona hi falta gent.
Pels que  no hi hagueu estat mai, Barcelona és com Riudaura però més gran. Hi ha gent que diu que hi ha molts cotxes i molta gent, però és mentida. N'hi ha massa. Massa gent, massa cotxes, massa edificis, massa carreteres (Hereu, un eslògan gratis: Barcelona és massa!).
Mai no havia vist un espectacle de patinatge en directe (per la tele no hi ha déu que ho aguanti), i he de dir que m'ha agradar força. Si els de ca'n Disney saben fer alguna cosa és invertir calers per fer molts calers. I a HSM on Ice hi ha calers a cabassats. Per això ofereix bona il·luminació, bones coreografies i bons patinadors. M'ha agradat veure-ho. Però ja esta vist.
La cosa dura una hora i mitja, i s'hi resumeixen les dues primeres parts de HSM amb tots els personatges i trames de les pel·licules. I com en aquestes, la Sharpay,  la dolenta pija de la peli, es menja amb patates a la Gabriela, la càndida i virginal protagonista, cada vegada que surt a escena. Com a bon argument Disney, la història acaba com Déu mana i al final en Troy Bolton, el prota-jugadordebasquet-rossinyolet, es queda amb la Gabriela. És clar. Qui, amb dos dits de front, triaria una rosassa multimillonaria, sexy i excessiva amb cara d'anar-li més la marxa que a en Disco Stu podent triar a una hispana de classe mitja i cara de pàmfila? Ai, l'amor.

1 comentari:

SIURENY ha dit...

M'has avisat tard, qui et va parir...