divendres, 1 d’agost de 2008

Mira que m'he comprat!

Estimades amigues, enceto la secció Només per a noies. Una secció on aniré recollint unes quantes tècniques, consells i recomanacions per fer més plaent i confortable la vostra vida al costat d'aquests obtussos amb qui us heu vist abocades a compartir les vostres mai prou compreses vides.
I començaré per un tema que els homes (d'ara endavant ells) no han sabut apreciar mai en la seva justa i magnificent mesura: les compres.
I és que ells no comprendran mai que es necessiten, per exemple, 6 parells de sandàlies per temporda (parlo de mínims, estimades, no us espanteu!): unes de planes (per anar de compres amb comoditat), unes de negres amb taló d'agulla i canellera per quan us volgueu sentir sexys (amb vosaltres mateixes, és clar, no per ells), unes de cuir amb taló per anar amb texans (per quan volgueu deixar clar que trepitgeu fort), unes de roba amb taló d'espart (els clàssics sempre tornen), unes amb pedrería per si s'ha de sortir a fer una copa i unes de colors vius per recordar que encara sou joves i atrevides. I la seva ignorància fa que, quan arribeu a casa després de passar la tarda comprant, en comptes de lloar com n'heu sabut de destriar les caríssimes sabates que més s'adèien amb la vostra personalitat de tot el munt de bagatel·les que omplien la sabateria, us surtin amb el típic "ja t'has tornat a comprar unes sabates? que no en tens prous?!".
Però això s'ha acabat, benvolgudes! Només cal que apliqueu una simple tècnica (per força ha de ser simple si ha de funcionar amb ells) perfeccionada per mí i basada en l'observació d'ells al llarg de molts (terribles) anys. La simple i infal·lible tècnica que he anomenat Mira que m'he comprat!
Per entendre com funciona aquesta sencillíssima tècnica (que té la bondat de ser més efectiva com més es practica) cal que feu el cor fort i penseu com un d'ells per un moment. De totes és sabut, estimades, que, a diferència de les dones, ells no saben fer dues coses al mateix temps. Us heu fixat que abaixen el volum de la ràdio per aparcar? el seu cervell no assimilaria tanta informació de cop! Nosaltres, en canvi, podem tirar endavant el nostre buffet d'advocades, criar els fills i estar sempre meravelloses al mateix temps. Per això cal baixar un graonet i posar-nos a la seva alçada.
Quan ens posem aquella brusa magnífica o aquell cinturó imprescindible que ens hem comprat amb aquells diners que ell s'entestava a reservar per portar el cotxe al mecànic (ai, si penséssin en nosaltres tant com en els seus cotxes...!) i els ho ensenyem, el seu cervell intenta inutilment endevinar si la nova peça combina amb les sabates, de quin estil és, si és per sortir de dia o de nit, si és adient per a un cocktail o per un passeig per el centre comercial i un munt de preguntes més que ni tan sols pot arribar a comprendre i amb aquest allau d'informació que de cap manera pot desxifrar, es col·lapsa i reacciona posant-se a la defensiva com un animal ferit: "Ja has tornat a gastar?!"
Que podem fer per evitar-ho? Com podem fer que una ment limitada a una sóla acció pugui apreciar l'espectacular Louis Vuitton o les magnífiques Manolo Stiletto que ens hem comprat? Com fer que s'adonin que els diners que tan encertadament hem emprat en la compra d'aquestes meravelles (o en unes simples arracades de bijuteria) no són rès en comparació amb com ens reforcen la personalitat i l'autoetima. Molt fàcil: eliminant tot els que distregui l'atenció del que hem comprat. Centrat-nos exclusivament en nosaltres i en l'objecte adquirit. Aplicant, en definitiva, la tècnica Mira que m'he comprat!
Per portar-la a la pràctica, cridareu a la vostra parella (rei! estimat! porquet! el repertori és tan llarg com repulsiu, però cal tenir-los contents) i l'esperareu al dormitori, al vostre costat del llit (cal jugar en territori propi!) vestides només amb la peça que us heu comprat. Els resultats són formidables i immediats!! Ell, en veure només (per exemple) aquell cinturó de cuir i rebles metàl·lics sobre el vostre cos, sense res més que distregui la seva atenció, entendrà fàcilment el missatge: "a la meva parella li queda molt bé aquest cinturó". No us extranyi que es torni atent i afectuós durant una bona estona: és la senyal que la sensibilitat està començant a despertar-se-li.
Veureu que la la tècnica té més força si feu un Mira quines sabates de taló d'agulla m'he comprat! que un Mira quin vestit jaqueta m'he comprat!, o un Mira quin collaret i arracades m'he comprat! que un Mira quina gabardina m'he comprat!, però amb un mica de pràctica, ells acabaran aprenent (mica en mica, no cal llençar coets) els secrets de la moda i no trigareu a veure com els "ja tornes a venir carregada de bosses" es convertiran en "aquesta setmana no t'has comprat res?", que denotarà que el seu sentit estètic ja s'està desenvolupant.
Arribats a aquest punt, ja podreu començar a fer alguna combinació. Ja sabrà apreciar unes sandàlies de taló combinades amb un penjoll i unes arrecades, unes camperes amb un cinturó i un barret de cowgirl (si un dia que us sentiu intrèpides i heu tingut el rampell de comprar-lo) o unes Pepe amb unes mitges de reixa, una lliga i un tanga minimalista.
Reconeixereu el vostre triomf quan, passejant per el carrer, sigui ell qui tingui la iniciativa d'aturar-se davant d'un aparador i comentar-vos: "mira quins guants de seda negres tan bonics, no te'ls hauries pas de comprar?" Serà el senyal que per fí ha entès com n'és d'important la moda i els complements!
Però no us confieu, amigues, persevereu! Persevereu! El cervell dels homes és simple i obliden ràpid! Només amb perseverància els efectes seràn duradors.
Ja ho sabeu, estimades, si patiu per ensenyar-li el que us heu comprat a la vostra parella, feu-li un Mira que m'he comprat!

Dra. Estrògena.
Personal Coaching

Recepta per fer mojitos perfectes

Agafes un got de vidre dels que va portar en Santi, hi tires mitja llima de les que va portar la Maria tallada a trossos i unes quantes fulles de menta. No massa, perquè és acabada de collir de la que creix a l'hort i té un gust molt fort comparada amb la que hi posen als bars. Mig sobre de sucre moreno (aquest pas és opcional si no t'agrada el dolç o s'hi pot tirar sencer si t'agrada molt). Ho aixafes bé amb un morter molt xulo que ja va amb l'ampolla de Bacardí perquè tot plegat deixi anar el suquillo i es barregi. Emplenes fins a la meitat de rom blanc (les receptes diuen un quart, però tothom es queixava que era massa fluix) i ho barreges amb la palla especial. Hi tires gel picolat (produït per en Beck a hòstia que te crio, que la picadora no va acabar d'anar bé) i acabes d'emplenar d'aigua amb gas (o sifó, o soda, que tot és el mateix). Per assaborir-ho com cal és imprescindible acompanyar-ho amb amanida de salmó i huevas de lompo de la Tat, croissant salats de la Sílvia (tota la tarda cuinant), pastissos de la Laura, quiches de l'Eva, frankfurts i bacon d'en Betus, llom adobat magistralment cuit per en Tote i jo mateix, torxes de canya, falgueres disfressades de palmera, gallarda de colors, musica del gran Georgie Dann a l'ordinador d'en David, 29 amics vestits de color blanc i el tucàn d'en Paco.
Ah, i Gintònics per en Miki.

Vacances!!!

Avui començo les vacances d'estiu.
3 setmanes l'any destinades a viure sense treballar i a intentar oblidar (inutilment) que n'hi ha 49 més destinades a treballar per viure.
Han començat amb festival de fí de casal d'estiu amb obra de teatre inclosa digna d'un capítol del millor Dr. Who. La Berta feia de pagesa i en Lluc d'ocell. Corrandes a mida per rematar la jugada i cap a Olot a fer un sopar digne d'estrella Michelin (si la Michelin fos com Déu mana i donés estrella als frankfurts).
Ara sento les sardanes a la Plaça mentre intento salvar l'ordinador d'una reinstalació segura i intento no pensar en el dia que ens espera demà preparant-ho tot per marxar cap a Navarra...
Com deia en Bilbo Bolsón... necessito vacances!!