divendres, 26 / juny / 2009

Adéu Quel


S'ha mort en Michael Jackson.

Jacko pels amics. Déunostrusenyor per alguns. Puto sonat dels collons per uns altres.
Va néixen negre i nen. Ha mort blanc i Jack Skeleton amb perruca. Una trasformació que li ha costat un bon grapat de milions de dollars i un bon grapat d'anys de fer el ridícul.
Demà no es parlarà de res més, i ja cal que ens busquem alguna cosa per fer que no sigui mirar la tele, perquè tenim resums i Thriler per dies i dies. Què hi farem, és un altre xarampió que haurem de passar, com el puto casament de la Leti i en daixonsis o el puto triplet.
Descansi en pau, que jo pla que ho faré.

dilluns, 1 / juny / 2009

Roser '09

Divendres.

Pregó, batukada i karaoke infantil.
Una cervesa, blat de moro i ha dormir.
Ens reservem que ja no son edats.
Dissabte.
Steps i modernor a ple sol.
Truc. Inflables. Animació infantil (?) hi ha crisi. Pesca d'ànecs.
Arriben els avis. Marxen els nens.
Comença la festa.
Barbacoa per una cinquantena a ca'n Mia.
Coem, menjem, bevem. Cafè. Ratafia.
Consciència del pas del temps [mode off].
Ambientillo a l'envelat.
En Clooney prepara el barco.
Veure ballar en Casanova fa festa.
Marxa en Tote. Arriba en Pope. Marxa en Pope. Cau un mite.
Creix un mite. Ese Paco.
En Clooney navega.
Ballem. Xerrem. Riem.
L'Estel i en Pau relleven la Maria i en Marc. El vei d'en Pau és un cabrón.
Batukada almogàver.
Ballem. Xerrem. Riguem.
Concurs d'aparadors.
Ara dels DJ en diuen PD. Aquest hauria de pagar.
Ballem. Xerrem. Rivem.
Volem patxanga.
Ballem el Nardo cantat a capel·la. Es fa curt.
Que maco és veure sortir el sol.
No m'apunto a l'última. Ese Paco.
Perdua de consciència en 3...2...1...
Diumenge.
Consciència del pas del temps [mode on].
Tornen els nens.
Bon dinar i bona companyia.
Plou.
Sardanes i Ball del Gambeto a l'envelat.
Les balladores floten.
Ja no plou.
Pesca d'ànecs.
Veure ballar en Casanova fa festa.
Un bacon. Fi de festa.

Roser de Riudaura... what else?

divendres, 22 / maig / 2009

Accessibilitat

No cal dir que trobo perfecte que els edificis s'adaptin perquè la gent que va amb cadira de rodes pugui entrar a tot arreu.

No cal recordar que fer-ho facilita la vida tant a aquests com als qui porten cotxets.
No cal esmentar que el món serà millor quan tots els edificis estiguin adaptats.
Però... NO HAGUÉS SIGUT MILLOR FER UNA PUTA RAMPA??!!!

Si ho haguéssin fet Aranda Pigem Vilalta hi haguéssin fet un ascensor.

Enganyats com xinus

Si alguna cosa té de bo l'onada d'immigrants que han arribat fins hi tot a la recòndita Garrotxa, és que, a còpia de conviure-hi, aprenem que amb alguns tòpics ens han estat enganyant com xinus.

Els xinus, precisament, no parlen d'aquella manera que ens feia tanta gràcia quan érem petits, canviant la R per la L; no dieuen "un calo calegat de locs passa per la caletera de Sant Loc". Al contrari:

Ai nena, ers merons!! que m'ers treuen de res mans!!

divendres, 23 / gener / 2009

Enriquim el llenguatge: suara

Aquest és un MEME proposat pel senyor Markutis a qui va inspirar un article del senyor Josep. Estaria bé que qui passi per aquí i també tingui un blog i li faci gràcia ho continuï ( i ho notifiqui), a veure si ampliem entre tots el vocabulari dels presentadors del TN.


Som-hi:

Suara (a la Garrotxa també assuara)



[cpt. del cat. ant. 
sus 'amunt, damunt', ll. vg. susum, reducció del ll. sursum 'cap amunt', i ara2, existent ja en cat. ant. en la forma susara]
 
adv Ara mateix, ara fa poc.
 
No fa gaire temps.
 
 su_a_ra. ( i també as_su_a_ra, és clar)

A continuació uns quants exemples en Garrotxí profund (que inclouen boniques frases fetes) i la seva corresponent traducció al català de la Tele3:

-Malitsiga!! Assuara som vist la teu iaia conilla i som hagut d'escorxat la guilla!
-Això que è jovenassa, però carda por al mal temps!
(-Maleït sia!! Suara he vist la teva iaia despullada i he hagut de vomitat!
-I això que es conserva, però és molt lletja!)

-Quina xafagor, assuara m'he tret el suet i encara súot.
-Verge! Onta naves amb suet al me de juriol, cap verd?!
(-Quina xafogor, suara m'he tret el jersei i encara suo.
-Valga'm Déu! On anaves amb jersei al mes de juliol, brètol?!)

Assuara t'he dit que et moquessis i tu na tirant vaques a muntanya!!
(Suara t'he dit que et sonessis i tu anar aspirant els mocs nas amunt!!)

-Vòs na a cardar un toc?
-Prou! Això que assuara m'he cardat una ratafia, però tant li carda, sempre tinc un racó.
(-Vols anar a prendre una copa?
-I tant que sí! Això que m'acabo de prendre una ratafia, però tant és, sempre tinc un budell buit.)

-Assuara som vist en Mia i è ben bé que té un bei..
-A vegades no saps si è una mica galió o si è me puta que bonic...
(Suara he vist en Josep Maria i està clar que està una mica boig...
-De vegades no saps si és una mica retrassadet o si es passa de llest...)


P.S.Ja que estem amb aquest tema, no us perdeu El Sedàs. Impressionat!!

dimarts, 20 / gener / 2009

Cançó d'amor i maranya

Comentava en Ramon a l'article de les cançons d'amor que per a ell hi havia un abans i un després de Cançó d'amor i maranya del grandíssims Xucu-pa. Per si encara hi ha algú que no l'ha escoltada mai:



Arrap, arrap, arrapa't a la planxa...

dissabte, 17 / gener / 2009

Finansimient

TOC TOC


-Adelante.
-Cont permiso... venia a negosiart lo del finansiamient.
-Como no, pase, pase. No me suena su cara... usted es nuevo, verdad?
-Verdat, verdat. Vamos por faena. En primer lugart quiero dejart claro que no aseptaremos menos de...
-Sí, sí, claro. Vamos, dese la vuelta.
-... còmo?
-Sí que es nuevo, sí... Que se dé la vuelta, hombre.
-A... asín?
-Muy bien. Ahora inclínese un poco... un poco más...
-Asín?
-Perfecto, así, mirando pa' Cuenca. I relajese, caballero.
-Pero... pero... escutxe!! que me està descunillando!!
-No me sea remolón, hombre que no serà nada. MmhHH!
-Collons!! pendont, cojones!! (no queria molestart) que me la ha clavado sint vaselina!
-Vaselina? definitivamente usted es nuevo!!
-Collooons! Collons! digo, cojooones! cojones!!
-Venga. Listos. Ya puede marcharse.
-...ya està?...
-Sí ya hemos terminado. Lo ve cómo ha sido un momento?
-Sí, sí.. Bueno... pues... grasias port todo...
-De nada, hombre. Ya sabe dónde estamos, para lo que haga falta.
-Pues voy plegando...
 Ah, i port favort, diga que me he he etxo de rogart, no vaian a pensart que ensima soi maricón.
-Descuide. Hasta la próxima. Un placer tratar con usted.
-Igualmente, que ustet lo pase bièn...

dilluns, 22 / desembre / 2008

Suau

Ni ha que diuen que Every Breath You Take dels Police és la millor cançó d'amor de tots els temps. Com es veu que no han sentit mai Suau d'en Quico Pi de la Serra! (també hi deu fer que un és català i els altres ja són patrimoni de la humanitat. Què hi farem).



dilluns, 8 / desembre / 2008

Frases que val més no sentir

Papa, et puc ajudar? 5 minuts de feina convertits, per art de màgia, en 2 hores i mitja.


Tinc un mal de cap... Sí, sempre tenen el sensor de proximitat engegat.

No t'has enrecordat de... ? Evidentment, no. I això que t'ho havien recordat tres vegades, avui...

Hauríem de comprar... Això sempre fa mal.

El que sí que hauríem de comprar... De l'anterior te'n pots escapar, d'aquesta no.

Aniria be tenir... Equivalent a les dues anteriors.

Hauríem de... Hauràs de... El plural imperatiu condicional es mereix un artícle de la Dra. Estrògena. Ho prometo.

El senyor X? On X és el teu nom i el que ho diu és un home amb vestit negre, ulleres de sol i pinganillo.

Ets en X? Poc que et coneixia! Els anys passen i no perdonen...

Se'ns han acabat. Món cruel!!

Encara no sabem ben bé que és, però hi seguim treballant. Val més que t'ho digui el mecànic que el teu metge.

No és el que sembla! O sigui que ho sembla.

dissabte, 29 / novembre / 2008

HSM on ice

Avui hem anat amb la mainada a veure High School Musical on Ice.

Com que el Centre Cívic està tancat per la incompetència dels arquitectes Aranda Pigem Vilalta, ho han fet al Palau Sant Jordi de Barcelona. Així que avui, després de l'inel·ludible sabado sabadete (fer dissabte i pintar), ens hem armat de valor i cap a Barcelona hi falta gent.
Pels que  no hi hagueu estat mai, Barcelona és com Riudaura però més gran. Hi ha gent que diu que hi ha molts cotxes i molta gent, però és mentida. N'hi ha massa. Massa gent, massa cotxes, massa edificis, massa carreteres (Hereu, un eslògan gratis: Barcelona és massa!).
Mai no havia vist un espectacle de patinatge en directe (per la tele no hi ha déu que ho aguanti), i he de dir que m'ha agradar força. Si els de ca'n Disney saben fer alguna cosa és invertir calers per fer molts calers. I a HSM on Ice hi ha calers a cabassats. Per això ofereix bona il·luminació, bones coreografies i bons patinadors. M'ha agradat veure-ho. Però ja esta vist.
La cosa dura una hora i mitja, i s'hi resumeixen les dues primeres parts de HSM amb tots els personatges i trames de les pel·licules. I com en aquestes, la Sharpay,  la dolenta pija de la peli, es menja amb patates a la Gabriela, la càndida i virginal protagonista, cada vegada que surt a escena. Com a bon argument Disney, la història acaba com Déu mana i al final en Troy Bolton, el prota-jugadordebasquet-rossinyolet, es queda amb la Gabriela. És clar. Qui, amb dos dits de front, triaria una rosassa multimillonaria, sexy i excessiva amb cara d'anar-li més la marxa que a en Disco Stu podent triar a una hispana de classe mitja i cara de pàmfila? Ai, l'amor.