dimarts, 29 d’abril de 2008

El costat brillant de la vida!

Quatre dies de festa per davant!! balla! Fes l'amor! Estima! Mira sempre el costat brillant de la vida!!

Control de mòbil

Goear.com és una mena de Flick per a arxius d'audio. Primer puges l'arxiu que vols (una cançó, per exemple) i ja el tens a punt per escolta'l, penja'l a un blog o per al que vulguis.
Però la gent no només hi puja cançons, també hi ha perles com aquesta (Tote, t'agradarà):

dijous, 24 d’abril de 2008

El filet tenia un preu. Xucu-pa.

Després de l'impacte del Príncipe Gitano una mica de Garrotxa destil·lada i concentrada en forma de cançó.>


Dedicada a tots aquells garrotxins que per circumstàncies de la vida els va anar més bé néixer a algún altra lloc (els de Riudaura naixem on ens passa pels pebrots, què passa?).

Sant Jordi

Ahir (vaig tard!) va ser Sant Jordi.
Com ja es tradició des de fa 5 anys, els de l'Escola de Natura de Banyoles m'havien encarregat que els dibuixés un altre conte d'en Blauet: "En Blauet i els 10 secrets" i va tocar arribar-m'hi a firmar. Fa gràcia veure la cara de contents que fan els nens que et porten el conte perquè els hi signis. Sembla que els hi hagi tocat la loteria. Les parades de llibres i roses han canviat de la Plaça de les Rodes a la Plaça Major i sembla que el canvi ha agradat als banyolins, que van participar moltíssim més a la festa que dos o tres any enredera. En Blauet s'ha convertit en un personatge molt estimat per tots els nens de Banyoles i Porqueres perquè cada any regalen un exemplar del nou conte a cada nen que va a les escoles d'aquests dos municips i ja el coneixen com si fós el seu amic de tota la vida.
Quan hi hagi penjada la versió virtual a la pàgina del Consorci de l'Estany jo us ho faré saber!
Demà divendres per acabar de rematar la setmana blauetil, aniré a llegir el conte a l'escola de Riudaura. A veure com anirà, ja us ho explicaré.

diumenge, 20 d’abril de 2008

IndegueEEeeto

Oblideu l'Elvis. La millor versió de "In the Getto" que mai heu sentit, la del Príncipe Gitano. Quin sentiment... quina pronúncia...
Ho sento però no me n'he pogut estar...



Aquí us deixo la lletra. Seguiu-la mentre escolteu la cançó. Espectacular.

IN THE GHETTO

As the snow flies
On a cold and gray chicago mornin
A poor little baby child is born
In the ghetto
And his mama cries
cause if theres one thing that she dont need
Its another hungry mouth to feed
In the ghetto

People, dont you understand
The child needs a helping hand
Or hell grow to be an angry young man some day
Take a look at you and me,
Are we too blind to see,
Do we simply turn our heads
And look the other way

Well the world turns
And a hungry little boy with a runny nose
Plays in the street as the cold wind blows
In the ghetto

And his hunger burns
So he starts to roam the streets at night
And he learns how to steal
And he learns how to fight
In the ghetto

Then one night in desperation
A young man breaks away
He buys a gun, steals a car,
Tries to run, but he dont get far
And his mama cries

As a crowd gathers round an angry young man
Face down on the street with a gun in his hand
In the ghetto

As her young man dies,
On a cold and gray chicago mornin,
Another little baby child is born
In the ghetto

(words & music by scott davis)

La Cançó d'en Blauet

Com qualsevol personatge de conte com Déu mana, en Blauet té la seva pròpia cançó. L'he penjada a la columna de la dreta, a l'apartat "Coses d'en Blauet". Hi diu "la canó" en comptes de "la cançó" perquè el servidor on està penjat aquest reproductor no admet la "ç". Què hi farem... a veure si en trobo algún altre.
Espero que us agradi!!

Sopar d'homes '08

Ahir dissabte els mansos de l'hort vam obtenir patent de cors per part de les nostres mestresses per poder anar a sopar i a fer algún toquillo per Olot. L'ocasió ideal per poden-se convencer per nosaltres mateixos que ens cardem grans i que les dones ens fan encara menys cas del que ens feien abans, quan teniem més pèl al cap que al pit i la panxa era panxona. Les noies van anar a la Pinya a fer una fondue, cosa que ens privava del plaer de saber que es quedaven tristes i desconsolades enyorant-ens i sense saber què fer sense els seus estimats. Què hi farem...
Els de Riudaura vam baixar amb en Ramon, que havia pujat a emprenyar una mica als del barça que es desesperàven mirant el partit al Bar Pilar. Evidentment no ens pujaria ell, i això obria un interessant ventall de possibilitatas per tornar a altes hores. Vam triar la millor. Però això va ser al final, deixem-ho per al final.
Vam sopar a les Olletes, un picapica millorable i uns excel·lens segons plats per fer coixí.
Després d'arreglar el nostre futur econòmic (visca la internet!) vam sortir a 2/4 de 2 acomplint l'objectiu secundari de ser els primers d'entrar al restaurant i els últims de sortir-ne.
Vam passar pel Lucky. Totalment prescindible. Els mateixos tios al mateix racó bevent el mateix cubata que fa vint anys. Tio! si fa vint anys que fas el mateix i ningú no et fot ni cas, renova't! Evoluciona!! Pà res a fer...
En Paco (l'únic desemparellat de la colla) va començar la nit amb el culet apretadet apretadet que no hi passaria un pèl de canto per veure per on li sortiriem. Al final ens vam comportar i no li vam buscar xicota en massa (com és costum). Ja va bé que es confiï, que s'acosta el Roser...
Després, cap a la Fàbrica. No hi havia anat mai i en tenia ganes. Molt bon local!! Espai àmpli, bona música, llums ben parits, lavabos unisex, gintònics amb un raig de llima i una cambrera perfecta: competent, guapa, inaccessible i d'aquelles que vénen des de l'altra punta de la barra a servir-te ignorant tots els altres si fa un moment li has dit "quan puguis...". Només té un defecte (la Fàbrica, la cambrera en deu tenir més): tenquen a les 3! i després, o a Kratter's o al City. Els tres més de seny s'en van anar a dormir i els pardularis, mal per mal, cap al City.
Pel camí en Tote i en Paco ens van fer una demostració de com es poden encomanar els atacs de riure des de l'hospici fins passat l'hospital. Un moment memorable.
I arribem al City. El City... heu llegit la descripció de la Fàbrica? doncs al contrari. L'únic de bó es que tanca a les 5 i amb això ja està tot dit.
Sortint, cap a Cròpics a fer un croissant de xocolata i ja teniu en David intentant no enfarfagar-se mentre trucava als municipals per demanar un taxi de guardia. No em pregunteu perquè, però va així, s'han de trucar els municipals. El pobre taxista de guardia, que dormia tranquilament a Castellfollit, ens va recollir i segur que serà un viatge que recordarà temps. En Tote estava incleïblement inspirat i va muntar un monòleg a l'alçada de l'oreneta dels Monty Phyton que es podria titolar "80 quilos de dona". Estelar. Immens. Brutal. Feia temps que no em feia tan de mal la panxa de riure.
I cap a casa. 3/4 de 6 i la confirmació que ens cardem vells i que les dones ens fan menys cas que abans, però... i lo que vam riure?

dijous, 17 d’abril de 2008

El millor tetris

El tetris més original que he vist mai. Engega els altaveus, que la musica és boníssima.



Si algú te una idea per fer un video que, com aquest, interessi a 5.000.000 de badocs, que ho digui, que hi farem quatre calés.

dilluns, 14 d’abril de 2008

Els espanyols de la SEAT

Aquests fatxes...
Un alt càrrec de la SEAT ha dit que no posen noms de ciutats catalanes al cotxes perquè "nosotros somos españoles" i quan li han recordat que la fàbrica és a Martorell ha dit, tot alegre ell, que no se la poden emportar a Madrid.
Aquests nacionalistes espanyols que de tan fatxes que són tenen idees independentistes s'ho haurien de fer mirar!
Bé, de fet els que ens ho hauríem de fer mirar som nosaltres! Ja em direu que coi hi fotem encara amb tota aquesta colla! Cornuts, pagar el beure i encara votant en ZP com xaiets!
La notícia, aquí:

www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=501288&idseccio_PK=1009

Els contes d'en Blauet de l'Estany de Banyoles

Avui que he acabat de maquetar el cinquè conte d'en Blauet, m'ha vingut a la memòria que al web del Consorci de l'Estany hi ha tots els contes en un format que permet mirar-los com si els tinguessis a les mans. Si us fa gràcia coneixer en Blauet i saber què ensenya als nens del Pla de l'Estany o fer-lo conèixer a algú, només heu de fer un click en aquest enllaç:

http://www.consorcidelestany.org/index.php?publicacions_propies

divendres, 4 d’abril de 2008

L'oreneta dels Monthy Pyton

Una de les màximes fites de l'humor Monty Phyton:




De les 9000 visualitzacions que té aquest video, jo en dec haver comptabilitzat 500...

- Insinuáis que los cocos emigran?

Dues sardanes que valen la pena.

Un parell de sadanes ben parides:




Les dues cares del Photoshop

El Photoshop, l'eina que pot convertir una pansa seca en un raïmet fresc i sucós o esborrar de la teva foto de casament aquella malparida que saps que et critica tan bon punt et gires, és una eina poderosa. Mireu el que es pot arribar a fer, cliqueu a "galleries" y al·lucinareu:
worth1000


Però, com tota eina poderosa, és perillosa en segons quines mans. També al·lucinareu:
http://www.photoshopdisasters.blogspot.com/

Totes dues en anglès, pero val la pena!

La primera vegada

Suposo que el primer article del blog és el més difícil de fer, així que matem-ho ràpid.
Sóm divendres, un quart de dotze de la nit i començo el blog.
Comenteu i critiqueu tant com vulgueu, a veure si ens divertim una mica, que prou cardat és aixecar-se cada dia per anar a treballar...