dissabte, 17 de gener del 2009

Finansimient

TOC TOC

-Adelante.
-Cont permiso... venia a negosiart lo del finansiamient.
-Como no, pase, pase. No me suena su cara... usted es nuevo, verdad?
-Verdat, verdat. Vamos por faena. En primer lugart quiero dejart claro que no aseptaremos menos de...
-Sí, sí, claro. Vamos, dese la vuelta.
-... còmo?
-Sí que es nuevo, sí... Que se dé la vuelta, hombre.
-A... asín?
-Muy bien. Ahora inclínese un poco... un poco más...
-Asín?
-Perfecto, así, mirando pa' Cuenca. I relajese, caballero.
-Pero... pero... escutxe!! que me està descunillando!!
-No me sea remolón, hombre que no serà nada. MmhHH!
-Collons!! pendont, cojones!! (no queria molestart) que me la ha clavado sint vaselina!
-Vaselina? definitivamente usted es nuevo!!
-Collooons! Collons! digo, cojooones! cojones!!
-Venga. Listos. Ya puede marcharse.
-...ya està?...
-Sí ya hemos terminado. Lo ve cómo ha sido un momento?
-Sí, sí.. Bueno... pues... grasias port todo...
-De nada, hombre. Ya sabe dónde estamos, para lo que haga falta.
-Pues voy plegando...
 Ah, i port favort, diga que me he he etxo de rogart, no vaian a pensart que ensima soi maricón.
-Descuide. Hasta la próxima. Un placer tratar con usted.
-Igualmente, que ustet lo pase bièn...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

I després, quan arribin les eleccions, hi haurà aquelles baralles tant divertides de a veure qui té el cul més o menys donat. Sort dels calés de la grossa de Nadal i del nen. Si ens hem de refiar d'aquesta colla

Albhert ha dit...

Si de cop i volta comenceu a sentir una rotija a l'esfinter anal, no us espanteu, és que han començat les negociacions a porta tancada.
Jo ja m'he comprat un palet d'Alibut.