dijous, 24 d’abril del 2008

El filet tenia un preu. Xucu-pa.

Després de l'impacte del Príncipe Gitano una mica de Garrotxa destil·lada i concentrada en forma de cançó.>


Dedicada a tots aquells garrotxins que per circumstàncies de la vida els va anar més bé néixer a algún altra lloc (els de Riudaura naixem on ens passa pels pebrots, què passa?).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Grans, molt grans...

Em sembla que ja tinc pensat un muntatge de fotos i música per fer-la servir...

Signat: un garrotxí que com li agrada el bàsquet va néixer a Badalona :-)

Anònim ha dit...

si garrotxi..de Riudaura..encara que vas néixer a Badalona est un Ckack un tio collonut t has integrat molt bé.. tens a ser el Alcalde , aixó si miras com millorar el poble ..sensa deixar rés de banda. OK?