Sí, primavera amb majúscules i tres senyals d'admiració. I és que feia anys que no veia una primavera com aquesta. Les tres setmanes de pluges que portem han fet que el meu petit troç de món, el que veig quan vaig i vinc de treballar, s'hagi tenyit d'un verd ofensiu que dóna sentit a la paraula ufana. La ribera baixa com feia anys que no es veia. Ni se sentia. Perquè aquests dies, des dels carrers estant, pots sentir l'aigua que es vessa fent camí cap a Sant Pere Pescador.
Però a Barcelona tenen set. Els embassament que els abasteixen estan sota mínims i com a bons ciutadans estalvien tant com poden regant amb l'aigua de bullir les bledes i aprofitant l'aigua de fregar pel vàter.
I els polítics han decidit que no es pot regar la gespa ni emplenar piscines (tantes n'hi ha de buides? jo les veig plenes tot l'any!) i un pilot de restriccions més. Decret de sequera en diuen. I és per a tots: per als que tenen el dipòsit buit i per als que tenim aigua com feia anys que no teniem, no fós cas que algú s'enfadés. Hem de ser solidaris i restringin-se encara que no en tinguem necessitat!
Ja estem acostumats al centralisme de Barcelona, però és la primera vegada que ens afecta per falta d'aigua. Normalment és al revés: si cauen quatre gotes a la Diagonal, tot el dia et taladren per la ràdio amb la pluja, encara que a la resta de Catalunya faci un sol que esquerda les pedres.
Deu ser això del canvi climàtic.
Nonempabé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada