Vectorpark

Un lloc que ens demostra el poder de les aplicacions Flash, un lloc eclèctic i meravellós per deixar que els sentits s'endormisquin i juguin amb la màgia de... que no, home, que no!! un lloc ben parit per perdre deu minutets i prou!!

PRIMAVERA!!!

Sí, primavera amb majúscules i tres senyals d'admiració. I és que feia anys que no veia una primavera com aquesta. Les tres setmanes de pluges que portem han fet que el meu petit troç de món, el que veig quan vaig i vinc de treballar, s'hagi tenyit d'un verd ofensiu que dóna sentit a la paraula ufana. La ribera baixa com feia anys que no es veia. Ni se sentia. Perquè aquests dies, des dels carrers estant, pots sentir l'aigua que es vessa fent camí cap a Sant Pere Pescador.

Però a Barcelona tenen set. Els embassament que els abasteixen estan sota mínims i com a bons ciutadans estalvien tant com poden regant amb l'aigua de bullir les bledes i aprofitant l'aigua de fregar pel vàter.

I els polítics han decidit que no es pot regar la gespa ni emplenar piscines (tantes n'hi ha de buides? jo les veig plenes tot l'any!) i un pilot de restriccions més. Decret de sequera en diuen. I és per a tots: per als que tenen el dipòsit buit i per als que tenim aigua com feia anys que no teniem, no fós cas que algú s'enfadés. Hem de ser solidaris i restringin-se encara que no en tinguem necessitat!

Ja estem acostumats al centralisme de Barcelona, però és la primera vegada que ens afecta per falta d'aigua. Normalment és al revés: si cauen quatre gotes a la Diagonal, tot el dia et taladren per la ràdio amb la pluja, encara que a la resta de Catalunya faci un sol que esquerda les pedres.
Deu ser això del canvi climàtic.

Nonempabé.

Aprimar-se

Amb un parell de greixandos de la colla de l'hort tenim un concurs en marxa: a veure qui és el primer d'aprimar-se 5 quilos; a tots tres ens convé. I deu també. I quinze.

El premi: un sopar pagat (per recuperar l'aprimamenta, és clar).

El cas és que des d'abans de Nadal que l'aposta s'arrossega i no hi ha maneres que rebaixem els cinc quilos ditxosos.

Com fer-ho tothom ho sap: menjar una mica de tot i sense passar-se, pocs greixos i dolços, força verdura i exercici.

I aquí és on la vessem, amb l'exercici. Perquè, com a mínim jo, vaig del llit a la cadira de l'ordinador, d'aquesta a la cadira de la taula a dinar, una altra vegada cadira amb rodes, torno a la de la taula a sopar, sofà i llit.

Es tracta de trobar un exercici que es pugui fer quan ja no hi ha obligacions i tens temps per a tú, quan la mainada estan endreçats, vaja. Si pot ser amb la teva parella, per enfortir els llaços afectius i tot això. Que es pugui fer un parell o tres de cops per setmana, per mantenir un bon nivell físic i tècnic. Que sigui molt divertit, perquè no faci mandra posar-shi. Que no sigui massa dur fisicament, perquè tothom ho pugui fer. Que també t'ajudi a exercitar la imaginació, perquè la rutina no acabi fent-ho avorrir. Que no sigui car, o encara millor: gratuït, que ningú no pugui dir que no hi arriba. Que quan acabis et sentis fantàsticament bé, per anar ben content pel món.

...un exercici que puguis fer al vespre amb la parella, dos o tres cops per setmana, molt divertit, no massa dur, que t'estimuli la imaginació, que sigui de franc i que quan acabis et sentis fantàsticament bé... no... no se m'acut rès... no, no...

De fet, si fós tan fàcil trobar-ho, tothom ho faria i els gimnàssos haurien de tancar!

Què hi farem... no cardem!

El Roser ja ha passat.

Sóm diumenge a la nit i la festa del Roser -la festa que seria la petita però que a Riudaura és la grossa (a la bombolla riudaurenca tot és una mica diferent sempre)- ja s'ha fos.

Com sempre ha tingut una mica de tot: karaoke, àpats d'aquells que trigues tres dies a païr, molts tambors, massa pluja, truc, inflables per a la mainada, parteres parint, pubilles i hereus, entrepans a l'envelat, retrobaments... per a tots els gustos, vaja. I tot amanit amb un fons d'alegria per el naixement d'una nova hortelana (i aquest any ja en són dues! algú més s'anima?)

El ball de dissabte va notar molt el mal temps i poca gent es va acostar a ballar amb els Virus. L'ambient s'en va ressentir força (perquè sempre que esperes una cosa amb moltes ganes no acaba de ser perfecte i les coses improvisades són tan collonudes? ja pateixo per la festa dels mojitos de l'hort...)

La pluja a acabat de fer la guitza just a les 6 de la tarda d'avui (a 2/4 de 7 ja feia sol, és clar). S'ha hagut de fer el ball del Gambeto a l'envelat i el que semblava que era poca gent a la Plaça s'ha convertit en aglomeració. La resta, com cada any: aplaudiments al final de cada ballada, corregudes a la barreja i crits d'alegria al xim-pom final. El Gambeto és el Gambeto es balli on es balli.

Propera festa... uf, quina agenda tan plena tenim...

Perquè no podem ser amics?!

Avui faig anys (gràcies, gràcies), i per celebrar-ho us vull regalar a tots una cançó que no hauria de faltar a cap festa a altes hores, quan tot és maco i tots som amics!!

Fiesta!!

Satisfent la petició d'en Tote us poso la cançó dels Pogues que no parla de Pamplona com ell deia ni de la nostra enyorada Cuenca sinó d'Almeria. Sembla que només hi hagi d'haver pols i poblados del far west però els Pogues hi van trobar la inspiració per fer una cançó que té regust de cervesa de barril i noies més simpàtiques del compte. Tot plegat per recordar que si estirem una mica el braç podrem tocar les festes de Riudaura amb la punta dels dits.
Prepara't professori!!

Fiesta!!