dijous, 23 d’octubre del 2008
Sentència del cas de l'assassinat de Palmira Deulofeu
LLibertat sense càrrecs. Aquest ha estat el veredicte final del jutge instructor del cas Deulofeu.
Hipòlit Bonfill ha sortit en llibertat del jutjat de Girona on els seus familiars i amics l'esperaven. El Jutge li ha retirat tots els càrrecs en relació a l'assassinat de Palmira Deulofeu després que Bonfil declarés que li havia clavat 43 punyalades "però de pa riure".
"És un catxondo" ha declarat el marit de la víctima "ens va ben enredar, com que és tan campetxano".
El jutge Coromines, ha anunciat el tancament del sumari no sense abans assegurar-se que constés en acta: "és que és l'òstia".
Hipòlit Bonfill ha sortit en llibertat del jutjat de Girona on els seus familiars i amics l'esperaven. El Jutge li ha retirat tots els càrrecs en relació a l'assassinat de Palmira Deulofeu després que Bonfil declarés que li havia clavat 43 punyalades "però de pa riure".
"És un catxondo" ha declarat el marit de la víctima "ens va ben enredar, com que és tan campetxano".
El jutge Coromines, ha anunciat el tancament del sumari no sense abans assegurar-se que constés en acta: "és que és l'òstia".
Coses que m'haurien d’agradar però no m’agraden (I)
-El futbol. Des de petit que em matxaquen amb el futbol per totes bandes però no hi ha hagut maneres... que maco ha de ser engegar la tele i dir: “Bé!! Futbol!!” en comptes de: “Merda, futbol...”. Extensible a qualsevol retransmissió esportiva.
-La gent que em tracta com si fóssim amics de tota la vida encara que ens acabem de conèixer. No els hi trencaríeu la cara?
-Pluton BRB Nero. Una sèrie d’humor de l’Àlex de la Iglesia, amb naus, alienígenes i una rossassa espaterrant que es passeja lleugereta de roba tota l’estona... Bones expectatives... i vaja merda!!
-El pastís de salmó. M’agrada molt el salmó, però el pastís de salmó... no puc. I això que els sopars amb la colla millorarien molt si m’agradés...
-Els actorrs (ells ho pronuncien així: actorr) i actrius molt, però molt, simpàtics. La galeria és tan extensa com terrible: Mercè Comes, Mont Plans, Amparo Moreno, Lloll Bertran... El summun: en Joan Pera i el seu fill, en Roger Pera!! Agghhh!!!
-El hipis. Pau, amor lliure, ecologisme, viure a la natura... el guió és maco. La realitat una altra. Critiquen que tinguis cotxe però estan encantats que els portis quan fan autostop (o sigui, mentre paguis tu el cotxe, els impostos i la gasolina) o tenen cotxes molt hipis, com escarbats i dos cavalls que contaminen com tres cotxes no hipis, van de marxa fumant porros fins les 3 de la matinada amb la mainada (la mainada no fumen, només s’adormen pel aquells terres) i emmerden les cases de pagès i les muntanyes on han anat a petar. Però de bon rotllo, eh? Putos hipis! Torneu-se’n a la ciutat d’on no hauríeu d’haver sortit mai!!!
Ah, jipis, una altra cosa: ja fa temps que s’ha inventat el sabó!!!
-La Scarlett Johansson. Aquells morros que posen calent a mig món a mi em posen nerviós en el pitjor sentit de la paraula. No veieu la cara de pàmfila que fot? Com a tiarra em quedo amb la Monica Belucci, amb aquell cos, aquella mirada i especialment amb aquelles arruguetes que denoten que ja no és cap bollycao... (me’n vaig al lavabo).
-La gent que em tracta com si fóssim amics de tota la vida encara que ens acabem de conèixer. No els hi trencaríeu la cara?
-Pluton BRB Nero. Una sèrie d’humor de l’Àlex de la Iglesia, amb naus, alienígenes i una rossassa espaterrant que es passeja lleugereta de roba tota l’estona... Bones expectatives... i vaja merda!!
-El pastís de salmó. M’agrada molt el salmó, però el pastís de salmó... no puc. I això que els sopars amb la colla millorarien molt si m’agradés...
-Els actorrs (ells ho pronuncien així: actorr) i actrius molt, però molt, simpàtics. La galeria és tan extensa com terrible: Mercè Comes, Mont Plans, Amparo Moreno, Lloll Bertran... El summun: en Joan Pera i el seu fill, en Roger Pera!! Agghhh!!!
-El hipis. Pau, amor lliure, ecologisme, viure a la natura... el guió és maco. La realitat una altra. Critiquen que tinguis cotxe però estan encantats que els portis quan fan autostop (o sigui, mentre paguis tu el cotxe, els impostos i la gasolina) o tenen cotxes molt hipis, com escarbats i dos cavalls que contaminen com tres cotxes no hipis, van de marxa fumant porros fins les 3 de la matinada amb la mainada (la mainada no fumen, només s’adormen pel aquells terres) i emmerden les cases de pagès i les muntanyes on han anat a petar. Però de bon rotllo, eh? Putos hipis! Torneu-se’n a la ciutat d’on no hauríeu d’haver sortit mai!!!
Ah, jipis, una altra cosa: ja fa temps que s’ha inventat el sabó!!!
-La Scarlett Johansson. Aquells morros que posen calent a mig món a mi em posen nerviós en el pitjor sentit de la paraula. No veieu la cara de pàmfila que fot? Com a tiarra em quedo amb la Monica Belucci, amb aquell cos, aquella mirada i especialment amb aquelles arruguetes que denoten que ja no és cap bollycao... (me’n vaig al lavabo).
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Rastres
A la Garrota hi tenim una gran varietat de fauna que, tot i que no sempre podem veure, ens deixen pistes del seu pas en forma de rastres.
Si anant per la muntanya veieu la terra barrigada d'aquesta manera:
sabreu que per aquí hi ha passat un senglar.
En canvi, si veieu un rastre com aquest:
sabreu que hi ha passat un fill de puta.
Si anant per la muntanya veieu la terra barrigada d'aquesta manera:
sabreu que per aquí hi ha passat un senglar.En canvi, si veieu un rastre com aquest:
sabreu que hi ha passat un fill de puta.
dissabte, 4 d’octubre del 2008
divendres, 3 d’octubre del 2008
Aulot e molt verd
El caràcter de la gent d'Olot de tota la vida magistralment concentrat en una cançó. Obra dels Déu n'hi Duo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)